português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
HISTORIA SOCIAL []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 5
ir a la página              


1 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Jardines de recreo : un espacio de ocio interclasista en la ciudad industrial (Barcelona, 1850-1868) / Núria Miquel Magrinyà
Miquel Magrinyà, Núria


En: Historia Social. Valencia, núm. 108 (2024) , p. 49-70 (Estudios
Notes a peu de pàgina.

Els jardins d'esbarjo, una modalitat d'oci mercantilitzat de mitjan segle xix, van tenir un paper central en la vida social i cultural de les ciutats europees, entre elles Barcelona, com a espais d'entreteniment, sociabilitat i promoció de la cultura. Aquesta recerca pretén demostrar que els jardins d'esbarjo barcelonins van contribuir a la construcció, per part de les elits urbanes, d'un model d'oci racional per a les classes populars, en un context d'industrialització i de conflictivitat social. El jardí es va convertir, així, en un espai d'oci interclassista, encara que això va permetre una progressiva apropiació de l'espai per part dels sectors populars els anys previs al Sexenni Democràtic (1868-1874).


Matèries: Lleure ; Parcs i jardins ; Equipaments de lleure ; Classes populars ; Industrialització ; Conflictivitat social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1850-1868
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9414464
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ejemplaridad conventual femenina en Cataluña. Siglos XVII y XVIII / Rosa María Alabrús Iglesias, Ricardo García Cárcel
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Historia Social. Valencia, núm. 106 (2023) , p. 2-17 (Estudios
Referències bibliogràfiques.

Aquest article analitza l'esforç dels diferents ordes religiosos per seleccionar, entre els seus homes i dones, als qui han de ser considerats exemplars, pas previ a la promoció als altars. Es verifica la discriminació negativa que sofreixen elles, amb majors dificultats que els homes, per al seu propi reconeixement d'exemplaritat. Les biografies hagiogràfiques, conreades en els segles XVII i XVIII, s'han utilitzat com a font i, sobretot, les col·leccions col·lectives de franciscanes i carmelites exemplars, la documentació inèdita dels quals es conserva a la Biblioteca Universitària de Barcelona, així com els repertoris de santedat de Pere Gil, Antonio Vicente Domenech i Pere Serra i Postius. L'estudi d'aquesta documentació ens permet explorar els orígens socials, la vida familiar prèvia al convent i els valors d'aquestes dones esgrimits pels narradors de les seves virtuts. Al mateix temps, s'examinen alguns casos individuals, que destaquen per les seves connotacions excepcionals, pels seus problemes maritals previs al convent, com Ángela Ginestar, Ángela Bertomeu i Verónica Rossell o pel seu singular origen africà, com el cas de Juana Serafina.


Matèries: Dona ; Religioses ; Convents ; Biografia ; Família ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1600 - 1800
Autors add.:García Cárcel, Ricardo
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9109871
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Discursos transfronterizos en torno a la emancipación femenina : Teresa Claramunt y Juana Rouco Buela, dos feministas libertarias que lucharon por la igualdad / Raúl Gracia Meseguer, Alaia Prieto Cano
Gracia Meseguer, Raúl


En: Historia Social. Valencia, núm. 106 (2023)  (Dossier. Mujeres anarquistas. Entre lo local y lo transnacional) 
Referències bibliogràfiques.

Aquest article analitza els discursos sobre l'emancipació femenina dins de la cultura política anarquista i com aquests van transcendir les fronteres nacionals. Per a això, utilitzem els textos escrits per dos referents de l'anarquisme espanyol i argentí: Teresa Claramunt i Juana Rouco Buela. Establim el nexe entre tots dos discursos per mitjà de la seva participació en la premsa, posant en valor el component transnacional d'aquesta i les connexions existents a banda i banda de l'Atlàntic. Mitjançant la història transnacional i la història de les dones tractem de recuperar l'experiència subjectiva d'aquestes dones, els seus discursos emancipatoris, així com les seves aliances i xarxes transnacionals, que van ser vehicle d'intercanvi ideològic, discursiu i pràctic.


Matèries: Dona ; Moviment feminista ; Anarquisme ; Anarcosindicalisme ; Pensament polític ; Premsa
Matèries: Claramunt i Creus, Teresa (1862-1931) ; Rouco Bula, Juana (1889-1969)
Àmbit:Sabadell ; Catalunya ; Espanya ; Argentina
Cronologia:[1862 - 1969]
Autors add.:Prieto Cano, Alaia
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9109876
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tratos del trabajo y formas de remuneración en la Cataluña vitícola (siglos XVIII y XIX) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 23-43 (Estudios
Referències bibliogràfiques.

A partir del concepte de tracte del treball es pretén entendre la lògica de les relacions i condicions laborals que es van donar en el marc d'una estructura agrària concreta. S'estudia el cas de la Catalunya de les masies que convivien amb petites explotacions que s'havien generat a través del contracte de *rabassa *morta. Les característiques específiques d'aquesta estructura expliquen les característiques que tenia el treball directe. Els canvis en el segle XIX només es poden entendre si es comprèn la realitat anterior de la qual es partia.


Matèries: Estructura agrària ; MAsies ; Conreus ; Vinya ; Contractes de conreu ; Rabassa morta ; Explotacions agràries ; Condicions de treball ; Treball de la dona ; Transmissió de béns ; Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1900]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8781252
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entre el marxismo y el patriotismo : el independentismo catalán en el ciclo global de violencia política del "largo 68" / Pau Casañellas Peñalver
Casanellas Peñalver, Pau


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 65-85 (Estudios
Referències bibliogràfiques.

Entre els anys seixanta i setanta del segle XX, un cicle de mobilització social va recórrer gran part del món. Una dels vessants d'aquest llarg 68 va ser la violència política, que, a Espanya, va estar fortament condicionada pel franquisme. A vegades, aquest fenomen es va interrelacionar amb l'emergència de nacionalismes subestatals, freqüents en diversos països de l'Europa occidental durant la segona meitat del segle XX. En aquest article s'analitzen, partint de la seva pròpia documentació, les principals organitzacions armades que van sorgir de l'independentisme català en aquest context, situades entre l'empremta marxista i el simple patriotisme.


Matèries: Moviments socials ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Repressió política ; Violència ; Oposició política ; Maig francès 1968 ; Nacionalisme ; Independentisme ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1961 - 1980]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8781254
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Políticas de memoria sobre la esclavitud en España : Barcelona en perspectiva comparada / Martín Rodrigo y Alharilla, Ulrike Schmieder
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 87-105 (Estudios
Referències bibliogràfiques.

En el artículo analizamos las acciones llevadas a cabo, tanto desde la sociedad civil como sobre todo desde las instituciones públicas, en el ámbito de la memoria de la esclavitud y del comercio de esclavos en Barcelona. Hemos adoptado un enfoque comparativo para contextualizar dichas iniciativas en relación con las acciones llevadas a cabo recientemente en diferentes ciudades británicas y francesas, poniendo así de relieve los alcances y, más aún, las limitaciones de la memoria de la esclavitud en la capital catalana, e insistiendo en que dichas carencias no son exclusivas de Barcelona, sino que alcanzan, por igual, a otras ciudades españolas.


Matèries: Política cultural ; Memòria històrica ; Esclavisme ; Comerç d'esclaus ; Museus ; Monuments
Àmbit:Barcelona ; Espanya ; França ; Regne Unit ; Europa
Cronologia:[2023]
Autors add.:Schmieder, Ulrike
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8781255
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Censalistas municipales en un periodo de transición (1695-1725) : el ejemplo de la ciudad de Lleida / Gabriel Ramon Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Historia Social. Valencia, núm. 103 (2022) , p. 3-20 (Estudios


Matèries: Finances municipals ; Edat moderna ; Guerra de Successió ; Censal
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8471930
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Retorno de la dote : una perspectiva social y cultural (Barcelona, siglos XVI-XVII) / Maria Adela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Historia Social. Valencia, núm. 100 (2021) , p. 3-19 (Estudios


Matèries: Matrimoni ; Dona ; Dot ; Família ; Societat ; Edat moderna
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7918098
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Insubordinados y repugnantes para prestarse al servicio" : la Matrícula de Mar en Cataluña entre 1751 y 1802 / Alberto Hoces-García
Hoces-García, Alberto


En: Historia Social. Valencia, núm. 98 (2020) , p. 3-24 (Estudios
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Matrícula de mar ; Reclutament ; Fonts documentals ; Reials ordres ; Mariners ; Marins ; Vaixells de guerra
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1751 - 18002
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7583789
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aperturismo y populismo : la figura política de Eduardo Tarragona en la España franquista (1950-1969) / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Historia Social. Valencia, núm. 98 (2020) , p. 61-80 (Estudios
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Franquisme ; Empresaris ; Pensament econòmic ; Pensament polític ; Procuradors a Corts
Matèries: Tarragona Corbella, Eduardo (1917-2007)
Àmbit:Balaguer ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1950 - 1969
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7583792
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Asociacionismo popular en la construcción de la ciudadanía en Catalunya y la Emilia-Romaña contemporáneas / Josep María Pons, Montserrat Duch Plana, Ramon Arnabat i Mata
Pons, Josep Maria


En: Historia Social. Valencia, núm. 95 (2019) , p. 61-83 (Dossier. Sociabilidades y espacios de construcción de la ciudadanía) 


Matèries: Associacionisme ; Classes populars ; Vida política ; Vida social ; Vida cultural
Àmbit:Catalunya ; Emilia-Romanya - Itàlia
Cronologia:[1800 - 2000]
Autors add.:Duch i Plana, Montserrat ; Arnabat i Mata, Ramon
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7054187
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Fontana : historia develada y conciencia social / José Antonio Piqueras Arenas
Piqueras Arenas, José Antonio


En: Historia Social. Valencia, núm. 94 (2019) , p. 147-177 (Perspectivas historiográficas


Matèries: Historiadors ; Historiografia
Matèries: Fontana i Làzaro, Josep (1931-2018)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1931 - 2018]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6922404
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Muchas profesan por fuerza, , se quejan, y con el tiempo, se aquietan". El caso Elena Cervera, Barcelona - Roma, 1616 / Isabelle Poutrin
Poutrin, Isabelle


En: Historia Social. Valencia, núm. 91 (2018) , p. 131-148 (Dossier: Las fronteras religiosas y sociales en la reforma católica


Matèries: Religioses ; Història de la dona ; Plet ; Tribunals eclesiàstics ; Famílies ; Concili de Trento ; Jurisprudència
Matèries: Cervera, Elena
Àmbit:Barcelona ; Roma - Itàlia
Cronologia:1616
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6676774
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Saga de banqueros : la familia Vidal-Quadras / Martín Rodrigo y Alharilla
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia Social. Valencia, núm. 64 (2009) , p. 99-119
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Banquers ; Finances ; Bancs
Matèries: Vidal-Quadras, família
Matèries:Banca Vidal Quadras Hermanos
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1846 - 1912
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2994727
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ruptura de la ciudad obrera y popular : espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936 / José Luis Oyón
Oyón Bañales, José Luis


En: Historia Social. Valencia, núm. 58 (2007) , p. 123-150


Matèries: Societat urbana ; Ciutats ; Moviment obrer ; Classes populars ; Immigració ; Anarquisme ; Transformació urbana ; Estructura urbana ; Condicions de vida ; Vida quotidiana ; Conflictivitat social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1914 - 1936
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=2308373
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Teresa Claramunt (1862-1931) : propagadora de la causa de los oprimidos / Laura Vicente Villanueva
Vicente i Villanueva, Laura


En: Historia Social. Valencia, núm. 53 (2005) , p. 31-46

El present text pretén analitzar la impossibilitat biogràfica d'una dona obrera com Teresa Claramunt. El buit biogràfic, no obstant això, ens revela el tracte que una civilització té amb les persones concretes i ens mostra què es fa en contra de la seva vida, a la seva al voltant i sense comptar amb la seva vida. Es pretén conèixer alguns aspectes dels moviments socials i les idees que es van desenvolupar mentre ella va viure (1862-1931) i que es van expressar a través d'aquesta dona treballadora, avançada a la seva època tant per les seves idees com per la seva vida personal.


Matèries: Biografia ; Història de la dona ; Obreres ; Obrers industrials ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Moviment feminista ; Anarquisme ; Anarcosindicalisme ; Pensament polític
Matèries: Claramunt i Creus, Teresa (1862-1931)
Àmbit:Sabadell ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1862 - 1931
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1421314
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Nosotros no nos cuidábamos de la política" : fuentes orales y actitudes políticas en el franquismo. El ejemplo de una zona rural, 1939-1959 / Jordi Font i Agulló
Font i Agulló, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 49 (2004) , p. 49-68

Les actituds polítiques de la població continuen sent un dels aspectes menys investigats de la dictadura franquista. En aquest article, a partir de l'estudi d'una realitat local -les zones rurals de les comarques del nordest català- es pretén mostrar com l'ús de les fonts orals pot ajudar a precisar la tipificació de les conductes de la gent corrent durant el Primer franquisme. No obstant això, malgrat privilegiar el treball amb informants, l'enfocament investigador tracta, en tot moment, de connectar les aportacions individuals amb el context socioeconòmic, polític i cultural. Així mateix, s'apunten reflexions entorn de qüestions com el consentiment i la memòria/desmemòria respecte a un règim polític caracteritzat per una violència i una repressió sense precedents.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Societat rural ; Pensament polític ; Fonts d'informació ; Història oral
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1939 - 1959
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=969488
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.


Matèries: Polítics ; Esquerra política ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:[1824 - 1901] (Esp. 1880 - 1901)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=814786
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Hombres de la patronal a principios del siglo XX : Luis Ferrer-Vidal, José Sabadell y Félix Graupera / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 69-85 (Dossier: Historias individuales e historia social

L'estudi versa sobre tres biografies empresarials i, principalment, sobre les apostes que aquestes figures del món patronal van dissenyar. Les tres biografies tenen diversos punts en comú: pertanyen a uns empresaris que van ser referents davant l'opinió dels sectors acomodats i d'ordre, i per això van construir una determinada imatge de la patronal i del món de l'empresari. Els tres industrials van tenir com a objectiu eradicar la CNT i els tres van ser catalans, però les seves propostes van prendre una significació espanyola. I en els tres casos les proposicions que aquests empresaris van dibuixar (corporativisme catòlic, vertebració "moderna" de la patronal i "autodefensa" militant i combativa) van tenir la seva major puixança en la conjuntura semi-revolucionària de 1919.


Matèries: Biografia ; Empresaris ; Industrials ; Associacions patronals ; Corporativisme
Matèries: Ferrer-Vidal i Soler, Lluís (1861-1936) ; Sabadell Giol, José (1857-1914) ; Graupera Lleonart, Félix (1873-1936)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1857 - 1936]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=814788
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 91
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Federica Montseny o las paradojas de una biografía militante / Susanna Tavera García
Tavera García, Susanna


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 111-128 (Dossier: Historias individuales e historia social

Aquest article proposa una visió nova del discurs biogràfic i autobiogràfic, militant i mitificador, de la biografia de Federica Montseny, la primera dona que va ocupar una cartera ministerial en la Història d'Espanya. Planteja l'evolució de la trajectòria vital d'aquesta dirigent anarquista i centra i se centra en la forma característica en què aquesta va entrecreuar aspectes privats i públics -militants i professionals-. Es deté, finalment, en l'anàlisi del seu perfil com a publicista i dirigent de la CNT al llarg de les seves gairebé noranta anys i, finalment, com a ministra de Sanitat i Beneficència en 1936-1937.


Matèries: Dona ; Polítiques ; Sindicalistes ; Ministres ; Biografia ; Militància política ; Anarquisme ; Pensament polític ; Moviment feminista
Matèries: Montseny i Mañé, Federica (1905-1994)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1905 - 1994
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=814794
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 5
ir a la página              

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3